En rellegir el número 1 de CQ, d’octubre de 1983 sembla que va ésser ahir...
I, què fèiem fa vint-i-cinc anys?
O, millor dit, ¿amb què comptaven, llavors, per a la nostra afició? Jo havia comprat feia cinc anys el meu primer equip comercial: un venerable transceptor TS-520 de Kenwood que substituïa els equips fets a casa amb que vaig recomençar la meva activitat com a radioaficionat. El bon TS-520 seguí en plena forma – desprès d’esgotar uns quants jocs de vàlvules - fins a finals del 2000. És a dir, va durar vint-i-dos anys.
El vaig substituir per un altre equip, més modern, encara que també usava vàlvules, però que igualment va veure’s substituït per un altre al cap de cinc anys.
I aquest darrer es veurà desplaçat per un nou equip, a punt d’arribar, al cap de sols quatre anys d’ús.
És a dir, cada cop, la vida activa dels equips – o al menys el temps en què ens satisfan – és més curt.
¿Qué passa? Senzillament, que els avenços de la radiotècnica cada cop van més de pressa.
El nou equip que estic esperant té poc a veure amb el TS-520, al menys al que respecta al receptor. Les possibilitats de l’electrònica integrada actual fa que siguin possibles prestacions absolutament inimaginables a la dècada dels setanta. Una cosa tan aparentment senzilla com és avui determinar amb bona precisió la freqüència d’emissió era, llavors, un assumpte una mica complicat. I poder escollir entre una dotzena un filtre adequat a les necessitats del moment, era una fantasia irrealitzable. Benvinguda sigui, doncs, la tècnica i rendim homenatge als qui, amb aquells mitjans limitats, feien coses que avui podem realitzar pitjant una tecla.